Bonaventura Ribas i Quintana
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1830 Barcelona |
| Mort | 15 octubre 1903 (72/73 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | acadèmic, arxiver, religiós |
| Membre de | |
Bonaventura Ribas i Quintana (Barcelona, 1830 — 15 d'octubre de 1903)[1][2] fou un religiós i arxiver català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Es va formar al Seminari Conciliar de Barcelona, on s'ordenà sacerdot en 1855, i posteriorment es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona.[3]
El 1876 fou nomenat canonge de la Catedral de Barcelona pel bisbe Joaquim Lluch i Garriga,[2] de la que el 26 de febrer de 1892 fou nomenat ardiaca i arxiver pel bisbe Jaume Català i Albosa.[2] Ha estat conegut no sols per ordenar l'arxiu de la catedral, sinó per obrir-lo a investigadors seglars. Va escriure articles al Diari de Barcelona i el 1889 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Obres[4][modifica]
- Estudios históricos y bibliográficos sobre San Ramon de Penyafort: Memorias leídas en la Real Academia de Buenas letras de Barcelona (1890)
- Lo bisbe Sapera (1891).
Referències[modifica]
- ↑ «esquela de D. Buenaventura Ribas y Quintana». La Vanguardia, 17-10-1903, pàg. 1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pallarès-Personat, Joan «Bonaventura Ribas Quintana». Catalunya Cristiana, 18-04-2021, pàg. 58.
- ↑ «Bonaventura Ribas i Quintana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bonaventura Quintana al Fons de l'UAB
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pere Nanot i Renart |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XIX 1889-1903 |
Succeït per: Gaietà Soler i Perejoan |